Brava

Fa deu anys, Roser Aguilar ens va sorprendre amb una pel·lícula que parlava d’amor i de sacrifici d’una manera poc convencional. 'Lo mejor de mí' va ser la primera d’una llarga llista de films dirigits per dones que en aquest temps han capgirat el cinema català amb una mirada diferent, molt personal. Deu anys són molts, però Roser Aguilar els ha sabut aprofitar bé. Potser si 'Brava' s’hagués filmat el 2010 no tindria la força i la valentia que té ara. L’edat i l’experiència compten molt en històries com aquesta.

'Brava', com 'Lo mejor de mí', parla d’una dona que es troba al davant d’una situació que l’obliga a prendre una decisió important. En aquest cas, Janine, una callada i adusta Laia Marull, haurà de suportar la culpa i el dolor, la covardia i la por que van creixent dins seu sense poder fer res per evitar-ho. 'Brava' és una pel·lícula aspra, poc complaent, però al final, quan la Janine troba la força per parlar i el consol d’algú que l’escolta, el seu rostre s’endolceix com ho fa, mentre avança, lapel·lícula.