Buñuel en el laberinto de las tortugas

Cine, Animació
Recomanat
4 de 5 estrelles
Buñuel en el laberinto de las tortugas

Time Out diu

4 de 5 estrelles

Entre els timbals de Calanda i unes quantes gallines assassines, aquesta cinta d'animació explica com Buñuel va filmar 'Las Hurdes' disfressat de monja

L’any 1932, uns mesos després de la proclamació de la República, Buñuel tornava a Espanya per rodar el documental 'Las Hurdes', també conegut com a 'Tierra sin pan', a la regió més miserable d’Extremadura, de paisatge estèril i enfangat, on els nens morien als carrers, on la lluita diària per la supervivència s’encarava amb dents i ungles. És una de les pel·lícules més aspres de la seva filmografia, amb un seguit de moments que se’t claven al cervell. Aquells homenots del poble que arrenquen d’una estrebada el cap dels pollastres penjats d’una corda. Aquella família que plora el nen acabat de néixer amortallat. L’agonia de l’ase aniquilada per un rusc d’abelles, xisclant abatuda a un cel plumbi inclement.

Quan Fermín Solís va publicar la novel·la gràfica 'Buñuel en el laberinto de las tortugas', ara fa un parell d’anys, va ser com si travessés el cor de 'Las Hurdes'. Era una mena de quadern de rodatge somniat, amb gust de terra i arrel, però també ple de fantasia. El personatge de Buñuel, disfressat de monja, amb les seves al·lucinacions de gallines criminals i les seves visions marianes, surava entre les boires del temps. Ara, Salvador Simó ha transformat l’obra de Solís en una cinta d’animació tristíssima, amarada de desolació.

És una pel·lícula que sagna per dins. Podríem definir-la com un 'making of' impossible, com la fantasmagoria d’un lloc tan oblidat que és com si mai no hagués existit, com la cerca d’unes imatges monstruoses, irreals, que es reactiven amb virulència i neguit. Imprescindible.

Detalls

Detalls de l'estrena

Durada
80 mins

Repartiment i equip

També t'agradarà