Caballo dinero

Un home gran camina pels passadissos d’un hospital, que també podria ser una institució psiquiàtrica, i intenta recordar episodis de la seva vida. Per la pantalla desfilen fantasmes, espectres del passat que se li fan presents i alhora expliquen també les seves històries respectives. Som a Lisboa, l’home es diu Ventura i és un emigrant que va viure la revolució del 1974 i, a partir de llavors, ha patit el destí dels desheretats. Pedro Costa, el director d’aquesta pel·lícula sublim, ja el va filmar en una pel·lícula anterior, 'Juventud en marcha', i ara el retroba en el deliri de la rememoració, poc abans del final de totes les coses. 'Caballo dinero' és alhora un film de terror polític i una fantasia sobre la grandesa del cinema. En efecte, Costa construeix un estil a partir de la llum i de l’ombra, com si les esculpís en cada imatge. Els plans se succeeixen l’un a l’altre inscrits en un temps sense temps, desgranant diàlegs que s’entrecreuen veloçment en una mena de gran recitatiu poètic. I una escena en concret, la de l’ascensor, esdevé emblema privilegiat de tot això: les veus, els sorolls, les imatges evocades recreen el passat sense necessitat de sortir d’aquest espai claustrofòbic. 'Caballo dinero' és una obra mestra del nostre temps que es remunta als orígens del cinema: de John Ford a Jacques Tourneur, la seva és una herència que pocs cineastes actuals poden reclamar.