Caçafantasmes

Tornen els 'Caçafantasmes' en un 'reboot' femení d’humor volcànic i subversiu. Però abans de parlar-ne resem una justa oració a l’original, recordem aquell clàssic etern beneït amb la santa interpretació de Bill Murray i uns efectes especials plens de moc verd, que l’estiu del 84 va competir a les cartelleres amb altres títols com 'Gremlins', 'Pluja roja' i 'Karate Kid'. Feina difícil.

A aquesta nova entrega no li falta enginy. Paul Feig, frec a frec amb la seva guionista Katie Dippold, transformen la inexpressivitat de clown blanc que gastaven Murray i companyia en una comèdia protagonitzada per dones en què el sentiment de germandat va unit a uns diàlegs que t’arrosseguen cap a la neurosi més esgavellada. Els nous 'Caçafantasmes' plantegen una batalla de sexes: els homes apareixen retratats pel seu paternalisme de pa sucat amb oli; les dones, en canvi, tenen una gran inventiva i amb pocs recursos aconsegueixen superar tot un exèrcit.

Parlem d’elles. Melissa McCarthy i Kristen Wiig són l’Abby i l’Erin, les coautores d’un llibre sobre fenòmens paranormals que es titula 'Fantasmes del nostre passat'. Però la seva carrera se’n va a can Pistraus en el moment en què l’Erin publica un vídeo per YouTube en què apareix dient: “Els fantasmes són reals”. Però és que ho són. Nova York està sent envaïda per uns éssers vaporosos, carregats pel diable, que apareixen de sota terra.

A l’Abby i l’Erin, de seguida se’ls suma una treballadora del metro i juntes munten un equip per combatre els ectoplasmes. Es desplacen en Cadillac, tot i que tenen les seves oficines sobre d’un restaurant xinès. La cosa es posa encara més interessant quan s’hi uneix Kate McKinnon, l’equivalent a Harold Ramis en l’original, el personatge més magnètic. Només per ella, la pel·lícula ja paga la pena.