[title]
Totes les pel·lícules de de Philip de Chauveron tenen el mateix propòsit: posar en dubte el discurs d’aquella branca de l’esquerra francesa adinerada que parla del repartiment de riqueses i es vesteix de Dior, a través d’una comèdia d’embolics. Fa tres anys ho va intentar amb 'Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho?', una versió actualitzada d’'Endevina qui ve a sopar', amb un gaullista recalcitrant a la butaca del patriarca i quatre gendres multiètnics. I a 'Con los brazos abiertos', tres quarts del mateix.
Christian Clavier hi encarna un escriptor socialista, defensor de la França integradora, que un vespre, en un debat televisiu, acaba anunciant que obrirà les portes de la seva mansió a qualsevol família necessitada que no tingui un lloc on dormir. Poc s’espera que aquella mateixa nit algú farà sonar el timbre. Tot el que la situació pogués tenir de mordaç queda perfectament dissimulat sota uns personatges bidimensionals, i un guió sense subtileses, que s’escapa pel broc gros, i en què les rèpliques intel·ligents brillen per la seva absència.