[title]
Quan surts de veure aquesta pel·lícula tens la sensació d’haver fet una passejada per un museu de figures de cera. O millor encara, per una sala d’autòmats plens de pols que parlen i parlen sense dir mai res que tingui interès. Aquesta sensació ve propiciada per un elenc format per velles glòries del cinema argentí que semblen embalsamades fins al punt de no tenir cap expressió a la cara, inflades a cop de bisturí. Tot passa en un únic escenari, un restaurant que es diu El Cenáculo, amagat en una mena de catedral gòtica en ruïnes que no és més que un diorama on les figures de cera vénen a sopar i a parlar. Són quatre històries de personatges desagradables lligades entre si per una cinquena història, la dels amos del restaurant. Totes elles perfectament prescindibles.