El fill pròdig

No hi ha res més reaccionari que el cinema americà d’arrels cristianes. Fa una mica de por que les idees sobre el món de gent com Sarah Palin o Donald Trump hagin arribat fins al cinema. Però encara fa més por que un producte com 'El fill pròdig', dirigit a quatre mans per dos directors que signen la seva primera realització, arribi a estrenar-se aquí. Aquesta pel·lícula no només és reaccionària per l’argument que explica, una posada al dia de la paràbola bíblica del fill pròdig; ho és sobretot per la manera absolutament simplista de telefilm doctrinal i moralista com està narrada la història d’aquest fill pròdig que abandona la casa (la granja paterna) per anar a la ciutat on malbarata la seva fortuna i, després de tocar el cel i la gloria dels diners, cau al més profund infern del qual surt gràcies a la ajuda d’un bon samarità (Déu, esclar) i l’amor d’un pare que el rep amb els braços oberts quan torna penedit a la llar.