El león duerme esta noche

Cine
Recomanat
5 de 5 estrelles
El león duerme esta noche

Time Out diu

5 de 5 estrelles

Jean-Pierre Léaud, el nen que mirava a càmera al final d''Els 400 cops', dona vida a un vell actor que s'enfronta als seus fantasmes. Una preciositat de pel·líc

Si encara no coneixeu el cinema de Nobuhiro Suwa, si mai no heu vist títols com 'Una pareja perfecta' o 'Yuki y Nina', no deixeu passar aquesta oportunitat. Potser 'El león duerme esta noche' és la pel·lícula més complexa i alhora més accessible d’aquest cineasta, que es mou entre França i el Japó, amb un imaginari que sembla extret d’un conte infantil amb embolcall de cinema fantàstic, tot ben escampat amb unes gotetes d’exquisida cinefília. 

Jean-Pierre Léaud –l’intèrpret fetitxe de Truffaut, el nen que clavava la mirada a càmera al final d’'Els 400 cops', una de les grans icones del cine francès– dona vida a un vell actor que, mentre roda una pel·lícula, s’ha d’enfrontar al seu passat i a uns quants nens que precisament li demanen… que intervingui en el film que estan gravant. A partir d’aquí es confonen la veritat i la ficció, la realitat i el somni, fins al punt que la dona que Léaud va estimar fa molts anys se li apareix com un fantasma tendre i melancòlic, una imatge tan reconfortant com torbadora. 

Entre aquests dos registres es mou també la pel·lícula, com si es tractés d’un espai indefinit, que ens endinsa en un territori sempre incert, i ens instal·la en una fragilitat permanent. Tot el film sorgeix d’aquest sentiment pesarós i angoixant, construït pel pas del temps i la presència implacable de la mort. Però les imatges ostenten una lluminositat tan enlluernant, retraten la natura i els rostres d’una manera tan sincera i sense ornaments, que el món sencer acaba revelant-se com aquell lloc misteriós i inabraçable que només els grans cineastes poden arribar a descriure. Doncs això, que és preciosa.

Per Carlos Losilla

Publicat

Detalls

Detalls de l'estrena

Repartiment i equip