El rey de La Habana

Cine, Drama
3 de 5 estrelles
El rey de La Habana

Time Out diu

3 de 5 estrelles

El cinema d’Agustí Villaronga és un mecanisme angoixant, que juga invariablement amb emocions perverses i malaltisses. Des de 'Tras el cristal' (1986) fins a 'Pa negre' (2012), la seva filmografia aborda una mena de fenomenologia del mal que no desagradaria a filòsofs com Nietzsche o Bataille. Però per dins les seves imatges sempre corre la temptació de l’excés, i en aquest sentit 'El rey de La Habana' potser és la seva pel·lícula més barroca i tremendista. Partint del seu binomi habitual innocènciacorrupció, Villaronga fa esforços per tal que la peripècia d’un adolescent que viu al carrer, en contacte permanent amb els estrats socials més baixos de la Cuba dels 90, sembli un malson abstracte i salvatge. Però aquesta estratègia, lamentablement, se li’n va de mica en mica de les mans i el seu conte acaba perdent bona part de la coherència narrativa que des d’un bon principi prometia.

Per Carlos Losilla

Publicat

Detalls

Detalls de l'estrena

Repartiment i equip