[title]
Els filmets de saldo no es posen bé, però a vegades cremen amb una honestedat inesperada. Aquest és el cas de 'El sótano de Ma', un thriller de venjança brutal i xaró ambientat en un extraradi de mala mort i sense nom. Una atmosfera inusualment potent per ser una pel·li de terror de Blumhouse, feta a correcuita. I no es pot dir que la presència d'Octavia Spencer l'elevi: ans al contrari, ella es deixa arrossegar al plaer d’esdevenir un monstre d’ulls bojos. Fa de Sue Ann, una gens sospitosa veïna que compra caixes de mam als adolescents i els deixar fer festes al soterrani. I saps de quin peu calça des del principi (els flashbacks estil anys 80 dels traumes d’institut de la Sue Ann són llepafils i superficials).
És una agradable sorpresa que Tate Taylor, el director de l’infravalorat biopic de James Brown, tingui un Wes Craven a dins. Quan Ma es torna dolenta, es torna dolenta de veritat, amb moments que quasi fan mal. La insípida heroïna Maggie (Diana Silvers) no sembla que tingui cap oportunitat a l’escorxador de Sue Ann. Però Taylor ens distreu amb sucosos detalls, com Juliette Lewis fent de mare de la Maggie, una cambrera divorciada. A 'El sótano de Ma' hi ha un rerefons de ràbia pudent. És un film on els companys de feina es llancen pulles tota l’estona, i els desconeguts es diuen ‘puta’. I et preguntes per què la Sue Ann hauria volgut mai formar part d’aquesta comunitat. I aquest és el subtil tema del film; a la seva Amèrica, la venjança és una manera d’anar fent.