Els consells de l'Alice

Són pocs els directors francesos que s’interessen pel cinema polític, entès com a cinema amb personatges polítics. Pariser és un d’ells. Des del seu debut el 2008 amb el curt 'Le jour où Ségolène a gagné', tota la seva filmografia ha girat al voltant de la política, tant en els seus curts, 'La République' i 'Agit pop', com en el seu primer llarg, El gran juego, de l’any 2015. La premissa d’'Els consells de l’Alice' és molt senzilla. L’alcalde de Lió, excel·lent Fabrice Luchini (com gairebé sempre), s’ha quedat sense idees, està buit. Per intentar solucionar-ho, contracta l’Alice, paper que fa Anaïs Demoustier, una jove filòsofa amb la missió de plantejar-li preguntes que el facin pensar. Entre tots dos s’estableix un curiós vincle que no passa ni per l’amor, ni per l’amistat, sinó pel respecte mutu i la capacitat d’escoltar. Rodat en
35 mm a la ciutat de Lió, la manera de filmar aquests dos personatges avança des dels plans contraplans del començament fins al pla seqüència final, quan tots dos escriuen un important discurs. Els dos referents més clars de Pariser son Éric Rohmer i l’Aaron Sorkin de la sèrie 'El ala oeste de la Casa Blanca', exemples on es parla molt com a 'Els consells de l’Alice'. Lleuger, subtil, intel·ligent. Val la pena escoltar atentament els consells que dona l’Alice.