[title]
Comença amb la imatge d’un ocell caigut sobre unes fulles, que es regira i que es torna a posar dret. No serà l’únic que tornarà a la vida. Ho faran, també, alguns dels personatges que, ara fa dotze anys, van protagonitzar 'La leyenda del tiempo' i amb els quals ens retrobem a 'Entre dos aguas', una ficció que aconsegueix plasmar la vida mateixa.
'La leyenda del tiempo' es dividia en dos blocs segons els seus dos protagonistes: l’Isra, un nen gitano de dol per la mort del pare, i la Makiko, una noia japonesa que viatjava a Cadis seguint les pistes de Camarón. A 'Entre dos aguas', en canvi, Isaki Lacuesta prescindeix de la Makiko per centrar-se en l’Isra, que ara és pare d’unes nenes i que acaba de sortir de la presó per trobar-se en un món que li ofereix poc més que precarietat. La dualitat, però, segueix present en una pel·lícula que gira entorn de dos germans i que s’instal·la en el temps present per fer incursions en el record del passat mitjançant algunes imatges de 'La leyenda del tiempo'.
No és estrany que 'Entre dos aguas' faci referència a aquesta naturalesa dual en el seu títol, que assenyala també la importància de l’entorn aquàtic, el de les platges i els rius de San Fernando. El cel rosat, crepuscular, es reflecteix sovint en l’aigua i embelleix una pel·lícula commovedora, que resol un enigma a l’abast només del cinema: capturar el pas del temps.