[title]
Els films de Godzilla de Hollywood –d’ànim descaradament comercial– són oblidables. Però encara hi ha dues menes de fans: els qui esperen demolició a tort i a dret, i els qui prefereixen el subtext de la ciència irresponsable, el que va fer l’original japonès del 1954 tan ominós. 'Godzilla: Rey de los monstruos', una seqüela de l’ombrívola –i un xic grandiloqüent– Godzilla (2014), s’inclina cap a la primera opció. I ens dona els secundaris xiscladors (el grallant Rodan, el brunzidor Mothra i el destructiu rei drac de tres caps de Toho, Guidorah) que volíem el darrer cop i no vam tenir. Si vols veure com aplanen i flamegen ciutats, la pel·li no et decebrà. I alhora –impressionant!– el director i coguionista té mà esquerra per fer un drama humà amb monstres. Hi apareix un clan de feres incompreses (sense comptar les que respiren foc): la parella divorciada Emma i Mark (Vera Farmiga i Kyle Chandler) encara plora la pèrdua del seu fill durant el darrer atac de Godzilla. Són temperamentals assessors de militars amb estratègies divergents. La seva filla –adolescent i ambientalista– odia la vida, escolta els Pixies i desencadena onades de ràbia melodramàtica. El públic no se sentirà molest per les sobreactuacions: esperarà el moment en què un heroic pilot desaparegui dins la gola del monstre. Els entesos s’emocionaran amb un xic de la música original d’Akira Ifukube, però lamentaran la manca de rerefons polític. Això és diversió ximpleta a l’engròs (i clatellades amb King Kong a la vista!).