Grandma

Això són tres dones. Una, l’àvia, amb jupa de pell i males puces, el pop en un garatge, l’atàvica rockera que va viure la revolució sexual i encara du a les venes la sang dels rebels. La segona, la mare, l’executiva en vestit de jaqueta rosa que corre en una cinta instal·lada en l’enèsim pis d’un edifici d’oficines, amb un suc detox a la mà. I, per últim, la nena ingènua que s’ha quedat prenyada del primer penjat que li ha ofert el seient del darrere. Weitz no s’està per subtileses: se li veu d’una hora lluny que té ganes de posar les coses al seu lloc en una actualització del retrat generacional. Ara, la joventut de Woodstock s’ha fet vella i fins i tot els taurons dels alts despatxos estan a punt de jubilar-se, sense hereus que els segueixin. Però la pel·lícula està tan ben mesurada (i actuada) que veure-la és un gust.