[title]
Fa falta molt poc per fer una pel·lícula: un preciós parc i les bones interpretacions de Adriana Ozores, Nathalie Poza i Emma Suárez, poden ajudar. Però sobretot, per fer una bona pel·lícula, cal un bon guió. I és aquí on Invisibles de Gracia Querejeta es perd una mica. Les tres amigues a la cinquantena que es reuneixen tots els dijous per caminar pel parc i compartir els seus problemes, poden ser molt creïbles, molt de veritat, però no acaben de ser personatges d’una ficció. Tot el que s'expliquen és absolutament previsible, no hi ha evolució ni tensió, és molt dificil empatitzar amb elles. I això és el pitjor que li pot passar a la pel·lícula. Sort que les tres actrius semblen gaudir de la seva mútua companyia. Elles sí que no són invisibles.