Jacques

Pot ser que el nom de Jacques Cousteau no digui res al públic més jove, però per als que ronden els 40 anys, i per descomptat per als més grans, Jacques Cousteau és sinònim d’aventura al mar, de descobriment de mons amagats a les profunditats de l’oceà i de defensa de la Terra. En realitat, ningú sap ben bé qui era aquest home prim, de cabells blancs, camisa blava i gorra vermella. Això és el que intenta esbrinar aquesta pel·lícula fent un retrat de Cousteau des del 1949 fins al 1979. Trenta anys en què va passar de ser un idealista que somiava a construir una ciutat sota el mar, a ser un egòlatra estrella de la televisió i al final un home lliurat a la causa de l’ecologia influït per la personalitat del seu fill Philippe. La gràcia de la pel·lícula és que construeix aquest personatge des de fora, des de la mirada dels altres: la seva dona, una irreconeixible Audrey Tautou, el seu oblidat fill gran, Jean-Michel, i el seu adorat fill petit, Philippe, que és en realitat el motor de la història. El film comença i acaba amb la mort de Philippe en un accident a la costa de Portugal. Entremig, veiem una història que podia haver estat èpica, però es queda una mica curta malgrat els esforços de Lambert Wilson com a Cousteau i Pierre Niney com a Philippe per donar-li embranzida.