[title]
Parabellum: prepara’t per a la guerra. Qualsevol amb mig curs de llatí us explicarà el subtítol. Tot i que no cal: en aquestes glorioses ximpleries de 'kungfu' i metralleta ('gungfu?') la guerra ja hi és i dura tota la pel·li. Potser altres prefereixen Keanu Reeves quan parla; per mi és més efectiu quan es mou. L’ombrívol assassí John Wick ha esdevingut la marca de la casa, i ha depurat 'Speed' i 'Matrix' en una mena de John Woo refinat.
Sicaris de la màfia van matar el seu pitbull a la primera (i fa temps que crien malves, esclar). I tot i que la nova aventura té els ganxos habituals –Ian McShane com a propietari d’hotelet perepunyetes, Halle Berry com a mestressa de gossos que et mosseguen l’entrecuix...– cap és rival per a l’atracció principal. Som aquí per les rigoroses i coherents baralles, responsabilitat del director Chad Stahelski (doble i coreògraf de Reeves de tota la vida). 'Parabellum' agafa l’estilàs d’acció trencamiralls del segon film i l’accelera, amb un nivell de massacre de tres rombes delirant. El pont de Manhattan és el lloc perfecte per a un duel a espasa sobre motocicleta. Posa Wick sobre un cavall i és més amenaçador que John Wayne en un dia rondinaire. En una batalla, tiren tants ganivets que fan servir un cadàver de coixinet de sastre. Som en l’edat daurada... d’alguna cosa. Sisplau, no m’ho feu dir.