[title]
La idea central de La biblioteca de los libros rechazados és brillant: crear una biblioteca on es conservin tots els manuscrits rebutjats per les editorials, des de llibres absurds fins a possibles joies ocultes. Tothom qui hagi escrit una novel·la que ningú no ha volgut publicar somiaria que existís un lloc així. Però la trama va una mica més enllà, com suggereix el títol original d’aquesta comèdia intel·ligent de Rémi Bezançon, Le mystère Henri Pick. Un misteri que Fabrice Luchini, en la pell d’un crític literari pedant i cregut encara que entranyable, s’entesta a descobrir. Bezançon condueix aquesta senzilla anècdota sense grans girs, però amb molta ironia, sobretot en la figura del crític prepotent que podem extrapolar a altres arts (cinema, per exemple). La biblioteca de los libros rechazados només pot ser una pel·lícula francesa, un país on la lectura dels clàssics i l’ensenyament de la literatura no es considera una cosa prescindible, inútil, supèrflua. Un film bonic.