[title]
Totes les pel·lícules de Hong Sang-soo semblen la mateixa, i a la vegada no n’hi ha cap que sigui igual que l’anterior. La Isabelle Huppert que passejava amb una ombrel·la transparent a 'En otro país' i la Kim Min-hee que s’estirava sobre la sorra humida a contemplar el mar a 'En la playa sola de noche' es troben, com els compassos que es van recuperant en una variació musical, a 'La cámara de Claire', una cinta que transcorre en els carrerons de Canes, durant el festival, entre les terrasses de les cafeteries, les roques de l’espigó i les taules d’algun restaurant oriental.
Sempre s’ha dit que Hong Sang-soo és el Rohmer coreà, i tot i que les comparacions són odioses alguna cosa ens diu que no és casual que el títol ens remeti a 'La rodilla de Clara', un conte moral, sobre un escriptor de vacances que s’obsessionava amb el genoll d’una joveneta que collia nespres pujada dalt d’una escala, amb un vestit blau. És l’encant senzill de les coses petites, de les casualitats i les coincidències, d’un món on tots els personatges són com nens a l’hora del pati.
De fet, una de les coses més boniques de 'La cámara de Claire' és aquesta dona que va amunt i avall amb una Fuji compacta, fent fotos de les persones que es va trobant, convençuda que després de fotografiar-les hi ha alguna cosa en elles que canvia per sempre. Per això mira la gent als ulls, concentrada i somrient, buscant aquella subtil diferència que només ella és capaç de percebre. Així és com Hong Sang-soo ens demana que entrem en el seu univers, intentant detectar la transformació silenciosa d’un món que a priori sembla immutable.