[title]
Un astronauta cau al terrat d’una àvia àrab que té el fill a la presó. El mateix edifici on viu sembla instalat en un paissatge apocalíptic i habitat per zombis, des d’un tipus solitari temporalment reduit a una cadira de rodes fins a un adolescent tendent a l’autisme, que només revifa quen veu a la nova veina, una actriu en decadència.
Malgrat tot, però, no és aquesta una pel.lícula de ciència-ficció, encara que hagués fet millor tirant per aquest camí. Per desgràcia, l’escriptor Samuel Benchetrit prefereix creuar superficialment costumisme i minimalisme. I perdre’s al final en l’enèssim discurs entorn la solitud urbana, la incomunicació, la necessitat de l’amor, etc., en algún lloc ignot entre el cinema de Roy Andersson i el d’Aki Kaurismäki.