La gran enfermedad del amor

L'humorista Kumail Nanjiani escriu una història autobiogràfica, que comença el dia en què a la seva nòvia li indueixen un coma per una infecció als pulmons que no hi ha manera de controlar. Aliat amb Judd Apatow, Nanjini transforma aquest drama potencial en una cinta desconcertant –que dirigeix Michael Showalter i interpreta ell mateix–, a estones una romcom, però amb una porta sempre oberta als girs amargs.

Ell, un monologuista de l’estil de Jerry Seinfeld, que no és jueu sinó pakistanès, i que explota la diferència cultural i fa bromes sobre els matrimonis concertats, el terrorisme i les cassoles de biryani amb patates. Ella, que primer és una versió estereotipada de la Hannah Horvath a Girls, i que després es passa tota la pel·lícula en un llit, intubada.

Potser sí que, parafrasejant Woody Allen, la comèdia és el resultat de sumar tragèdia i temps. No és un producte rodó, però resulta lloable el partit que treu a una situació de malaltia al límit de la mort en benefici d’un somriure irreprimible que de vegades és fins i tot rialla.