[title]
Una casa familiar, com una gàbia d’arnes i llençols vells, retalla el cel d’estiu. En la seva òpera prima, Enrique Baró escruta els racons d’aquesta fortalesa, mentre deixa que les parets ens parlin. Dels armaris en surten àlbums de fotos, que retenen les ombres del passat com una col·lecció de papallones enganxades amb agulles. Els llibres d’Enid Blyton i altres aventures juvenils publicades en rústica se’ns apareixen com les ruïnes del paradís perdut que algun nen amb els genolls pintats de iode per alguna caiguda amb bicicleta s’hi va deixar oblidades. Ara només hi queden tres homes, fill, pare i avi, sentinelles de tres edats que fan ronda de nit i escombren la pols. A les golfes, una òliba esgarrapa el terra amb les urpes. Al jardí i a la piscina, els fantasmes es belluguen com cuques de llum que traginen bocins de memòria.