[title]
Qui hagi llegit la novel·la d’Albert Sánchez Piñol sabrà que no era gens fàcil adaptar-la al cinema. La història és una de les més boniques de la literatura catalana. Ciènciaficció, però també metàfora de la necessitat d’entendre’s amb l’altre; història d’amor, però peculiar i estranya en relacionar dues espècies.
Tot això es troba a la novel·la i també a la pel·lícula. Rodada en anglès, compta amb una presència espanyola inquietantment atractiva, la d’Aura Garrido, amagada sota el maquillatge d’Aneris, la dona/peix de pell freda que s’enamora de l’home/pedra de pell calenta.
La fotografia de Daniel Aranyó, la feina del Dharma Estudi a la creació dels éssers aquàtics i la direcció artística d’Oscar Sempere, contribueixen a fer de La pell freda un film molt interessant.