[title]
Totes les famílies felices s'assemblen, i les infelices ho són cadascuna a la seva manera. La nova pel·lícula de Pablo Trapero ocorre en una hisenda argentina de moltes hectàrees, amb extensos jardins i grans finestrals, on hi ha constants talls de llum, on l'odi i la rancúnia bateguen en la foscor com la flama d'una espelma. Aquesta és l'única certesa de 'La Quietud'. Per la resta, resulta dispersa fins a l'extenuació. És la història d'una filla absent que torna a casa, o de dues germanes amb vicis incestuosos que es masturben juntes al mateix llit, o d'una dona estèril que pateix un embaràs psicològic, o d'un pare que mor sense morir en un taüt obert, o d'una mare tremenda que fuma amb filtre i crida a la seva serventa amb una impertinent campaneta de plata. Malgrat els seus encerts visuals, i malgrat algun duel interpretatiu tens i febril, costa veure-la més enllà del culebró de sobretaula.