La religiosa

El gran Rivette va posar el llistó molt alt en la seva adaptació del 1966 de la famosa novel·la de Diderot, escrita al segle XVIII. Potser per això Guillaume Nicloux ha procurat oblidar-la en aquesta nova versió, que es presenta molt més naturalista, però també postmoderna. En la línia d’'El segrest de Michel Houellebecq' o 'Valley of love', Nicloux estableix un ambiciós diàleg amb la tradició del cine francès: d’una banda, la tràgica peripècia d’una monja que no vol ser-ho amb encomiable sentit del detall; d’una altra, utilitza el punt de vista literari per tal de construir un artefacte perfecte. Però la barreja no acaba de funcionar i el resultat sembla un exercici caŀligràfic amb més voluntat que ànima.