La sombra de la ley

Cine, Acció i aventura
3 de 5 estrelles
La sombra de la ley

Time Out diu

3 de 5 estrelles

Corrupció policial, anarquisme i crim a la Barcelona dels anys 20, en una pel·lícula de gànsters

Barcelona, anys 20. El clima és de carrerons foscos, tolls de sang cobrint les llambordes, fanals amb llum de gas i picaresca de cabaret. A 'La sombra de la ley', Dani de la Torre filma un thriller fosc, d’històries creuades i teranyines conspiranoiques, influït per la cara barroca de Brian de Palma, on es mesclen els tractes de sotamà d’una policia corrupta, les reunions clandestines de la CNT i un ambient que anticipa l’ascensió de Primo de Rivera. Això, d’entrada, ja resulta atractiu.

El millor de la pel·lícula és Luis Tosar. Ja havia treballat amb De la Torre en el seu film debut, El desconocido, on conduïa un cotxe amb una bomba al portamaletes. Aquí fa d’un personatge fantasmal, amb mig cos cremat, que apareix de sobte caminant per la Via Laietana amb les sabates enllustrades i un barret de feltre. El seu rictus misteriós, esculpit en clarobscur, és la carta bocaterrosa sobre la taula que tots desitgem que s’aixequi, l’autèntic element de suspens.

En canvi, ens ha decebut comprovar que el que s’anunciava com un relat pulp amb textura de guignol acaba convertint-se en una cinta d’època que es pren a si mateixa massa seriosament. Hauria pogut tenir l’ímpetu pop dels penny dreadfuls, les clàssiques peripècies de bandolers i malfactors, però incrustades en un escenari que ens resulta familiar. Per sort, hi ha un parell d’escenes de trets salvatges que ho compensen. 

Detalls

Detalls de l'estrena

Durada
0 mins

Repartiment i equip