[title]
Al director alemany Florian Henckel von Donnersmarck, el creador del drama d’espies 'La vida dels altres' (2006), li agrada experimentar amb idees provocatives i demostrar mestratge escènic. Això vol dir treballar amb actors guapos, rodar escenes sexuals apassionades i, tot s’ha de dir, generar una sensació de buidor aclaparadora.
La sombra del pasado està inspirada en detalls biogràfics del pintor fotorealista Gerhard Richter, particularment dels seus anys de formació en diverses escoles d’art a l’Alemanya de l’Est i de l’Oest. En un sentit més ampli, la pel·lícula tracta d’una generació perduda després de la Segona Guerra Mundial i a la recerca d’un nou camí. Amb la direcció d’art relatant el procés hipnòtic de Richter, Henckel dilueix els límits i firma un film amb un missatge potent del poder transformatiu de la representació. Les obres que crea Kurt, el pintor protagonista, contenen els significats polítics i de confrontació que la pel·lícula explora.
Tot i això, massa sovint, 'La sombra del pasado' se sent com una melodrama acalorat, especialment amb les trames secundàries que tracten sobre l’amant de Kurt, Ellie (Paula Beer), i el seu pare, un professor, ginecòleg i, sobretot, un tipus antipàtic, que impedeix la relació. Si la pel·li s’hagués anomenat 'El meu pare era un nazi avortista', no hauria estat tan descabellat.