[title]
Per molt que parli d’un grapat de monges poloneses que es van quedar embarassades després de ser violades per soldats russos l’any 1945, aquesta no és una pel·lícula sobre els horrors de la guerra, ni tampoc mostra intencions d’entrar en debats ideològics. En prendre la decisió de traslladar l’atenció del relat al punt de vista de la infermera de la Creu Roja francesa que va ajudar les damnificades, la directora Anne Fontaine –responsable de cintes com 'Limpieza en seco', 'Coco, de la rebel·lia a la llegenda de Chanel' i 'Primavera en Normandía', que era una lliure adaptació de l’argument de Madame Bovary– i els guionistes –entre els quals hi ha el teòric fílmic Pascal Bonitzer– aconsegueixen construir una acurada reflexió entorn dels límits que separen la fe religiosa dels assumptes humans, sobre la manera en què poden arribar a entendre’s aquests dos mons.
Encara que la pel·lícula que en resulta és força imperfecta –el ritme acaba fent-se repetitiu, el personatge del metge jueu era innecessari, la part final resulta massa sentimental…–, no només es mostra gairebé sempre sòbria i continguda, sinó que també aborda amb tacte i delicadesa una qüestió tan inconcreta i relliscosa com difícil de tractar en imatges: l’espiritualitat, el misteri d’allò que potser existeix més enllà dels límits dels cossos.