[title]
Després del primer volum de la trilogia, que acabava amb els banyistes de les platges atlàntiques en ple hivern i la veu de Nat King Cole cantant-nos 'Perfidia', Miguel Gomes reprèn les seves 'Mil i una nits' amb una segona part més diabòlica, més vomitiva. La pel·lícula comença amb la increïble història de Simao sense tripes, un ancià que arrossega la solemne pena de Simó l’estilita, i a qui ens trobem capbussat dins d’un llac, amb l’aigua fins al coll, i una escopeta de caça, a punt de matar un llop. El retaule del Portugal de la depressió pren aquí un aire més carnal i pudent. Si en la primera hi havia uns banquers condemnats a viure amb una erecció eterna enfundada a la bragueta, aquí la metàfora sexual és encara més demoníaca i bèstia. No us deixarà indiferents.