[title]
Creieu que les pel·lícules de Hong Sangsoo són artefactes estrictament realistes? Parlava 'Ahora sí', antes no només de la quotidianitat dels seus personatges? Era l’estil d’'En otro país' minimalista i repetitiu? Potser sí, però jo de vosaltres oblidaria aquests tòpics a l’hora de veure 'Lo tuyo y tú', segurament un dels millors films que s’estrenaran aquest any i un cim en la carrera del cineasta.
A partir de la peripècia d’un pintor que cerca la seva xicota després d’una baralla sentimental, mentre ella canvia d’identitat i de companyia amb misteriosa facilitat, Hong Sang-soo construeix una sèrie d’escenes que podrien ser històries diferents, però que alhora formen un exuberant laberint narratiu que parla tant de l’obsessió amorosa com de la fragilitat de les aparences. Tot banyat en litres d’alcohol que fan que el conjunt sembli encara més relliscós.
Amb una capacitat de síntesi que enlluerna, entre la comèdia i el misteri, 'Lo tuyo y tú' és perfecta perquè obre un gran ventall d’interpretacions. Es resisteix a acceptar una única veritat. I en aquesta llibertat, en aquesta manera de posar en dubte tant la nostra percepció de la persona estimada com les nostres conviccions sobre el temps i l’amor, rau l’emoció d’una obra mestra que convida a acceptar les coses tal com són, en la seva meravellosa complexitat.