[title]
Cintes de vídeo i habitacions d’hotel. Com a lector acèrrim de les novel·les de Javier Marías –m’abstinc d’acostar-me als seus articles, per no perdre-li el respecte–, he arribat a la conclusió que aquests són dos conceptes arrelats en el seu imaginari. Des del prodigiós viatge de bodes a Cuba de 'Corazón tan blanco', que sempre he interpretat en clau cinematogràfica, com una variant de 'La conversa' de Coppola, de l’assassinat que es perpetra a l’altra banda de la paret i taca la mampara del balcó amb un bassal de sang fresca.
Ara confirmo les meves teories amb cert fetitxisme. Wayne Wang, el director que va fer 'Smoke' frec a frec amb Paul Auster, adapta un dels relats de Marías, i el transforma en una cinta que respira el mateix aire viciós que el 'Doble cos' de Brian de Palma. Hi trobem un home robust que afaita el clatell d’una jove adormida amb una navalla, una càmera que grava insistentment i un escriptor pervertit que espia entre els forats d’un barret de palla, estirat en una gandula a la vora d’una piscina.
Sembla que amb això ja n’hi hagi prou per aixecar la tensió. Però no. La posada en escena és tan rutinària i anodina com el càtering d’un congrés d’oncologia. I la història, que ens parla de la simbiosi perversa entre dues parelles que estiuegen en el mateix resort, es va entumint en un solemne avorriment. L’únic que manté viva l’emoció és la promesa que en algun moment ens trobarem atrapats entre les ungles d’una trama delirant, i que per l’espiell de la porta caurà l’ull d’'El quart home' de Paul Verhoeven, lliscant amb totes les seves venes.