Morir

Segon llargmetratge de Fernando Franco després de 'La herida' , aquesta pel·lícula implacable i desesperançada porta al límit allò assajat en la seva primera experiència com a director. La història d’Arthur Schnitzler que li serveix de punt de partida, hauria pogut donar lloc a una posada en escena ploranera i excessiva, però Franco i la seva guionista Coral Cruz opten per una perspectiva més obliqua, no tant per descriure el patiment del protagonista sinó per analitzar els efectes de la malaltia en la seva vida sentimental. En efecte, 'Morir' no és un film sobre el càncer, sinó sobre la parella. I és interessant que la dona (excepcional Marián Álvarez) es vagi desgastant progressivament més per culpa de les tensions pròpies de la vida en comú, de la seva desintegració quan s’ha d’enfrontar a alguns esdeveniments límit, que per l’erosió que suposa la convivència amb un condemnat a mort. I, per això la part final, més explicativa i menys complexa, desinfla una mica –tan sols una mica– l’efecte devastador de tot plegat.