[title]
Una mena de creuament entre 'La noche de los muertos vivientes' i 'La invasión de los ladrones de cuerpos', aquest primer llarg en solitari de Thierry Poiraud no deixa de ser un fill espuri de les sagues de terror adolescent dels 80. És cert que comença amb ínfules psicològiques i intenta presentar personatges creïbles i complexos, però a la mitja hora tot se’n va en orris i acaba dominant el sang i fetxe més primitiu, per molt que s’adorni amb 'flashbacks' d’altra banda ridículs i espantosament filmats. El missatge, de fet, és tan evident –el món adult és un infern que sempre acaba atrapant en les seves xarxes la innocència infantil– que el resultat recorda més alguna de les barrabassades d’en Chicho Ibáñez Serrador que qualsevol mestre del gènere. I el seu aspecte d’'europudding' de fireta no ajuda gens a la credibilitat.