Norman. L'home que ho aconseguia tot

Es fa difícil parlar de 'Norman' sense abans fer-li uns quants retrets. El primer, que plantegi la mecànica de les relacions de poder d’una manera tan naïf, com si els nans d’'Amélie' ens expliquessin què coi és el tràfic d’influències. El guió sembla sortit d’una galeta de la sort, i la sinopsi es resumeix amb un tòpic simple: la vida és la forma de suïcidi més lenta que existeix.

Per fortuna, Joseph Cedar compensa algunes d’aquestes mancances sota la forma d’una faula ingènua. Richard Gere interpreta un home de negocis en hores baixes, que vol penetrar en els cercles més selectes de la política internacional. “Soc bon nedador sempre que tingui el cap per sobre de la superfície de l’aigua”, es va repetint. Entre l’idiota i el perseverant, entre el bon samarità i el vassall, acabarà proposant-se com la víctima expiatòria del primer ministre d’Israel.

Hi ha alguna cosa simpàtica en la seva absurda manera d’autoimmolar-se. Sobretot en l’escena final, sol a Nova York, en ple hivern, assegut en un banc, menjant cacauets.Es fa difícil