[title]
T’atanses a mirar 'Nosotros', la nova i suggeridora pel·li de por de Jordan Peele –l’anterior, 'Déjame salir', recompensava estar així d’atent– i somrius de plaer anticipat quan et diu que als Estats Units hi ha desenes de milers de túnels sense cap "propòsit conegut". 'Nosotros' està feta amb massa ofici per dir allò de 'la difícil segona pel·lícula'. Però és inevitable una petita decepció quan esdevé més un thriller d’invasió de cases que un d’invasió d’ultracossos. Peele segueix mesclant crits i comèdia com un campió. Després d’un pròleg ambientat als 80 –una nena s’enfronta a una cosa horrorosa en una atracció de fira en una platja–, la veiem de gran, amb marit i dos fills. I no se sap per què, han comprat una segona residència a la mateixa platja. Quan una nit el nen diu "hi ha una família a l’entrada", la trama es dispara: flipareu amb els malvats dobles vermells amb tisores daurades gegants i impressionants moviments de fera.
Allunyar-se de la denúncia de racisme de 'Déjame salir' sembla intel·ligent; però quan entra en fase cacera, 'Nosotros' perd part d’allò especial de la veu de Peele: el substitut diabòlic està molt vist, i sobrevola la por a alguna cosa –el nostre avatar digital que es rebel·la? L’Amèrica republicana?– que no s’acaba de definir. El film esdevé el que tu hi posis; és menys visionari que l’anterior, però amb prou girs per repetir.