[title]
Guionista d’Amenábar, director de tan sols tres films entre 1999 i 2016, a Mateo Gil no se li pot retreure que esculli els seus projectes amb precipitació, però és evident que encara no ha trobat la seva veu com a cineasta. 'Proyecto Lázaro', el seu darrer treball, vols ser tan original i rigurós com 'Nadie conoce a nadie' i 'Blackthorn', i igualment es queda a mig camí de tot. Un malalt terminal se sotmet a un experiment de criogenització i desperta, 60 anys després, per comprovar que l’amor de la seva vida continua allà. No direm com ni per què, però sí que el film de Gil navega entre la ciència-ficció i el relat romàntic sense trobar mai un equilbri. I ni les referències cinèfiles, ni molt menys el missatge “humanístic”, impedeixen que aquest exercici d’estil, filmat amb indiferència disfressada de sobrietat, provoqui més letargia que fascinació.