Rocco tiene tu nombre

Un ‘thriller’ cerebral que no acaba d’apuntar fi. Massa coses sobre la taula, massa conceptes mal digerits: des del retorn a l’argument de l’home duplicat fins al tòpic del nen infernal sortit de l’altre costat del mirall per escanyar-nos. Angelo Orlando intenta construir un malson que soni laberíntic, barroc, com el que va absorbir el pobre Jake Gyllenhaal a ‘Enemy’, en els carrers d’una Barcelona nocturna filmada amb tanta desgana que no et produeix ni fred ni calor. Era un tret arriscat, tot s’ha de dir.