Sofia

Va ser una de les sorpreses del Festival de Canes del 2018, on va guanyar el Premi al Millor Guió de la secció Un Certain Regard. El guió és sens dubte un dels encerts d’un film que té molts altres punts d’interès. La forma com es castiguen al Marroc les relacions prematrimonials i el rar, però més habitual del que pensem, problema de la negació de l’embaràs estan tractats d’una manera seca, sense dramatismes, sense sentimentalisme. Una càmera obsessiva sobre les dues protagonistes, la jove Sofia que s’enfronta a la realitat de ser mare sense saber-ho i la de la seva cosina Lena, una dona culta que és l’única que l’ajuda en una societat hipòcrita i interessada, es va allunyant dels seus rostres, obrint-se, a mesura que la història avança. Pel·lícula de dones, dirigida per una dona en un món molt masclista i classista, el film arriba al final allà on normalment acaben tots els contes de fades, només que aquesta vegada no sembla que els protagonistes hagin de viure feliços per sempre. Una pel·lícula que no hauríem de deixar passar.