[title]
“No pensava que hauria de salvar el món aquest estiu”, comenta un Peter Parker (Tom Holland) gairebé aterrit a prop del cartell de 'Spider-Man: Lejos de casa'. La pel·lícula és irreverent i, en general, molt divertida. Un esclat de la cançó de Whitney Houston 'I will always love you' i un muntatge cursi de superherois caiguts ens porten a un nou món post-Venjadors. Mentrestant, Peter, que es descriu a si mateix com “un noi de 16 anys de Queens”, espera poder revelar els seus sentiments a MJ (Zendaya) durant un viatge per Europa amb l’escola. Com que 'Lejos de casa' se centra en aquest diari de viatge, gran part del qual s’ha gravat a Europa, et quedes amb les ganes que sigui una pel·lícula per a adolescents, on hi ha un millor amic molt nerviós (Jacob Batalon), un mestre neuròtic (Martin Starr) i un contrincant guapo i romàntic que es diu Brad (Remy Hii) i que vol conquerir el cor d’MJ.
El director Jon Watts repeteix molts dels trets de 'Spider-Man: Homecoming', amb un grau d’èxit aproximadament igual. Torna a sortir una cançó dels Ramones a la banda sonora i una altra noia xerraire amb qui Peter haurà de congeniar. Watts espera portar l’elastà el menys ajustat possible: quan Jake Gyllenhaal apareix com a Mysterio amb el seu casc en forma de peixera i una capa, s’entén que s’està tramant un acudit.