[title]
No hi ha res en el món que Daniel Radcliffe no faria per enterrar el record de Harry Potter. Primer va sortir en pilota picada abraçat a un cavall blanc. Després es va deixar créixer banyes de dimoni a 'Horn'. I com que no en va tenir prou perquè el llampec marró li desaparegués del front, aquest any ha decidit anar a per totes. 'Swiss army man' és la seva revolució personal: es converteix ni més ni menys que en un cadàver flatulent que salva un nàufrag de morir ofegat.
La primera escena és una bogeria. El nàufrag en qüestió, interpretat per Paul Dano, el tomba com si fos una planxa de surf, li abaixa els pantalons i, natges enlaire, aprofita els seus pets com a motor propulsor per arribar cap a la costa, com una llanxa solcant l'oceà. És sabut que un cadàver no controla els seus esfínters. Quan s'afarti de sentir els seus gasos, que espeteguen com si hagués mort d'una sobredosi de cigrons, li posarà un tap al cul i, d'aquesta manera, nàufrag i cadàver es faran millors amics.
No en farem sorna. 'Swiss army man' és millor del que sembla. El que hi trobareu és una història d'amistat inusual, amb una estètica 'indie' exagerada que recorda una barreja de l'univers de fantasia de Michel Gondry a 'La ciencia del sueño' i aquells adolescents de 'Kings of summer' que vivien les vacances de la seva vida seguint l'instint de la crida salvatge. Els dos personatges viuran una mena d'amor de 'cowboy' lluny de la societat, en un entorn àcrata on pots tirar-te un pet en públic sense excusar-te.