Testigo

Primerllarg de Thomas Kruithof, 'Testigo explora' l’existència de Duval, un home qualsevol que acaba explotant a la feina després d’un llarg període d’estrès i de dependència de l’alcohol. Però en lloc de decantar- se cap al drama costumista o cap a la descripció d’un esfondrament vital, la pel·lícula experimenta un gir de guió quan el seu protagonista troba una nova oportunitat professional: transcriurà unes misterioses gravacions en les quals va descobrint detalls que el fan sospitar.

Kruithof construeix la primera part del film amb una posada en escena sòbria i continguda, sap crear una atmosfera inquietant a partir d’unes quantes texturescromàtiques i aconsegueix un ambient asfixiant a partir de molts pocs elements. Els problemes arriben, però, quan la deriva atrafegada del personatge es creua amb una trama política sobre l’amenaça de la ultradreta, i el director s’obsessiona a transmetre un clima paranoic.

Entre una lectura ràpida de Kafka i determinats thrillers dels anys 70, el film culmina en una darrera mitja hora precipitada i confusa. És llavors quan 'Testigo' acaba deixant-se portar per la mecànica de l’acció i renuncia definitivament a les apassionants implicacions morals de la història. Tot i així, no deixa de ser una faula sinistra i torbadora sobre les pors de l’Europa d’avui.