The chain

El regne de la paranoia és un territori difícil de recrear, i més encara per a un cineasta jove, amb poca experiència i massa referents al cap. D’una banda existeix l’ànsia d’imitar els mestres, de superar el que va fer Cronenberg a 'Spider', i de l’altra el perill de voler ser més llest que ningú, intentant jugar amb les expectatives de l’espectador sense sortir-te’n. Tot això se li pot retreure a 'The chain'.

John Patrick Amedori fa d’un cirurgià diagnosticat d’una malaltia neurològica que decideix entrar en una cadena de suïcidis assistits: ell ha d’ajudar algú a morir i, després, algú l’ajudarà a morir a ell. Un cop hi entra ja no hi ha escapatòria. Una sèrie de visions fantasmals es combinen amb l’angoixa de saber que el seu assassí pot amagar-se darrere de qualsevol arbust.

Així es crea l’atmosfera d’un thriller psicològic que en alguns moments aconsegueix atrapar-te, tot i que no deixa de resultar previsible en forma i fons. Tanmateix, hi ha un reguitzell d’imatges vibrants que fan descàrrega elèctrica, com el cadàver de Neus Asensi rodolant pel terra d’una habitació d’hotel amb mitja cara recremada i les venes obertes o Ray Wise apareixent com un fantasma entre els llençols verds d’un quiròfan, rient.