The Neon Demon

Després de les garrotades que va rebre al Festival de Canes, ens arriba l’última pel·lícula de Nicolas Winding Refn, una cinta diabòlica ambientada a Los Angeles, en un competitiu món d’aparença i frivolitat on tots els cossos són com un tall de pernil dolç envasat al buit. On la passarel·la és un passatge de llums quirúrgics que condueix a la boca del dimoni. A la primera imatge, Elle Fanning apareix abatuda en un sofà sota la calor dels focus, amb la pell de porcellana, pàl·lida com l’Ofèlia de Millais, flotant en el riu de flors. Al coll, una ferida oberta que vessa sang sobre el pit. I un vestit metàl·lic com una cuirassa d’un blau molt llampant, que la preserva i fa intocable igual que la crisàlide de plàstic que embolicava el cadàver de Laura Palmer. Serà la morta impenetrable, la Bella Dorment en un son etern entre els esbarzers, al punt de mira d’un malson d’alta costura on tot és tan artificial i estàtic com un maniquí en un aparador. El còctel d’elements prometia ser absorbent com la queixalada d’un vampir. Però sembla que Winding Refn, encantat de tenir marca pròpia, s’acabi agradant massa davant d’un mirall que no li dona la gana trencar.