Tierra firme

Durant un sopar íntim i familiar, la Kat discuteix amb la mare de la seva nòvia, que no entén com s’ho faran per tenir un fill, les dues, amb l’esperma d’un amic. La mare, interpretada per una Geraldine Chaplin que sap atorgar saviesa i excentricitat al personatge, no acaba de veure clar l’encaix i s’ofereix per ser ella mateixa qui pagui la clínica i el donant. L’escena, senzilla i emotiva, defineix la capacitat de 'Tierra firme' de retratar les ferides, les distàncies i la fragilitat dels vincles de la vida. També delimita el discurs d’una pel·lícula sobre l’impuls de ser mare, sobre estructures familiars alternatives, sobre la incapacitat per assumir l’edat adulta i sobre les maneres d’entendre la vida d’una generació, la que ara ronda els 30 anys, eternament immadura.

El títol de la pel·lícula serveix de metàfora, ja que la Kat i l’Eva, les protagonistes, viuen en un vaixell ancorat al mig de Londres, un lloc que permet al director, Carlos Marqués-Marcet, convertir el paisatge d’aigües verdes d’un canal anglès en un estat d’ànim. Marqués-Marcet no té por a l’hora de deixar la càmera amb els personatges, interpretats amb una naturalitat deliciosa per Natalia Tena, Oona Chaplin i David Verdaguer. Responsable de '10.000 km', una altra pel·lícula sobre les distàncies emocionals, Marqués-Marcet aconsegueix tocar una veritat, la d’uns protagonistes que semblen sorgits de la vida mateixa, amb les seves contradiccions i amb els seus encants.