[title]
A l’Espanya de la crisi i les retallades, una dona que travessa un mal moment visita la seva mare moribunda –a qui mai no veiem– i la seva germana, que la cuida en una casa aïllada enmig del camp andalús. Els enfrontaments són constants, producte de dos models de vida molt diferents i de tensions familiars que semblen venir de lluny. I amb aquests elements, el sevillà Jesús Ponce ('15 días contigo', 'Skyzo', 'Déjate caer') compon una petita peça de càmera de vegades punyent i esgarrifosa, de vegades massa evident, sobretot en la forçada intervenció de personatges externs que pretenen explicitar el discurs del film (l’escena de l’ambulatori, per exemple). En qualsevol cas, el resultat és prou visceral, un melodrama fet de soledat i alcohol, de reminiscències bergmanianes, que parla metafòricament d’un país que en el fons és una presó.