[title]
Fernando Pérez estima l'Havana i encara més estima els seus habitants. Això fa que la seva mirada sobre la realitat de la ciutat no caigui mai en la sordidesa. 'Últimos días en La Habana' és la història d’una amistat: la de dos homes oposats en tot que viuen junts. Diego, homosexual i malalt terminal de sida, irradia llum i alegria. Miguel, el seu amic, és un heterosexual callat i tancat, que té cura d’ell i s’ocupa de tot mentre somia marxar als EUA. L'escenari és una vella casa ruïnosa on tot flueix gràcies a la vitalitat de Diego i a la mirada atenta de Miguel. El gran encert de Pérez és mostrar un espai que ha caigut en la més gran decadència física, mentre els seus personatges mantenen intacta la dignitat.