[title]
És la típica pel·lícula que d’entrada fa una mandra agònica, però que després trobes que no està tan malament. És l’últim 'blockbuster' escandinau, rodat com una versió refredada de les noves comèdies franceses, i tracta d’un senyor molt malcarat que es vol suïcidar, penjant-se d’un fil d’estendre, i que en els últims minuts abans de exhalar l’últim alè veu passar la seva història per davant.
La càmera s’acosta, veiem la seva cara vermella, inflada per la falta d’oxigen, en primer pla, i al llindar de la mort s’obre el bagul dels records. Podria ser una preqüela de 'L’avi de 100 anys' que es va escapar per la finestra de Jonas Jonasson, gran fenomen de la literatura d’aeroport dels últims anys.
La fórmula no enganya ningú. Tot i això, manté la lògica del relat fragmentat amb una agilitat que és menys òbvia del que sembla, basculant entre passat i present.