[title]
De vegades sembla que el cinema hagi de dir les coses a crits, de mala manera, perquè se’l senti. Peró després arriben cineastes como Ira Sachs i demostren que el millor és baixar la veu, mostrar la realitat sense exaltar-se, amb calma i tranquilitat. Ja ho va fer l’any passat a 'El amor es extraño', aquella mena de retrat familiar on qüestions com la infància, l'homosexualitat i les relacions entre generacions sorgien d’un relat mínim. I ara repeteix amb 'Verano en Brooklyn', en què una amistat entre nens desenmascara les tensions entre les respectives famílies, sobretot a conseqüènca de la crisi econòmica. Tot just unes quantes situacions, filmades amb cura i elegància, acaben construint una crònica netament americana que parteix de Louise-May Alcott per acabar en Yasujiro Ozu i François Truffaut. Una miniatura prodigiosa.