Verónica

Cine, Drama
3 de 5 estrelles
Verónica

Time Out diu

3 de 5 estrelles

Madrid, principis dels 90. Una noia juga a la ouija durant un eclipsi de sol i desperta un ésser del més enllà.

A la segona entrega d’'Expedinte Warren', una de les millors pel·lícules de terror dels últims anys, la por cap als fantasmes es barrejava amb el context polític de l’Anglaterra en què es forjà el thatcherisme. Aquella era una pel·lícula estranya, experimental, d’una banda conservadora però a la vegada radical. 'Verónica', l’última cinta de Paco Plaza –director que va fer tàndem amb Jaume Balagueró per posar cap per avall els codis del terror amb '[Rec]', i que amb el temps ha demostrat ser millor en el domini del gènere que el seu company d’equip–, també barreja el terror amb un discurs de classe. Verónica es basa en un parell de casos reals, entre els quals hi ha el d’una adolescent que, als anys 90, va ser víctima d’una sèrie de circumstàncies estranyes. Plaza porta la història al terreny del taulell de la ouija, del qual emanen les possibles presències paranormals que assetgen una noia de 15 anys, la Verónica del títol, i les seves dues germanetes, de qui cuida mentre la mare atén la barra d’un bar. D’aquesta mescla, entre els ensurts diabòlics i el retrat d’un barri proletari madrileny de fa 25 anys, en surt la millor conjunció d’elements de la pel·lícula.

Per Violeta Kovacsics

Publicat

Detalls

Detalls de l'estrena

Durada
81 mins

Repartiment i equip