[title]
Al cinema espanyol hi ha poques pel·lícules sobre el període de la transició. Però hi ha moltes històries que es poden explicar d’aquells anys, algunes positives, com les eleccions del 1977 que Colomo va retratar a 'Tigres de papel'; altres doloroses, com la que recorda aquest film rodat a Vitòria, al mateix escenari on el 3 de març del 1976 va tenir lloc una de les més dures repressions del tardofranquisme. Aquell dia, cinc treballadors en vaga van morir en un enfrontament amb la policia durant el desallotjament d’una assemblea en una església. Aquest moment tan difícil és el que ha escollit el director Victor Cabaco per situar la història de dos joves, Mikel i Begoña, que es veuen embolicats en la lluita dels obrers i l’enfrontament amb la policia.
Utilitzar una ficció li permet al director plantejar un punt de vista allunyat de la mirada purament documental i al mateix temps mostrar les contradiccions en què es movia una certa capa de la societat que, sense ser afí al règim, tampoc veia clar què havia de passar després de la mort de Franco. La gran quantitat i el valor del material documental li dóna al film una credibilitat que contrasta amb la història dels nois, molt més convencional i previsible. 'Vitoria 3 de marzo' és, com diu el seu director, un film necessari, útil i oportú.